ACTE VANDÀLIC 1

ACTE VANDÀLIC 1: SUÏCIDI ASSISTIT A UN TEST

Un dia qualsevol, la tropa dels no-res es trobaven avorrits havent de conviure amb la seva pròpia existència. Enmig del cor de la ciutat van recórrer pels carrers i paratges que se’ls creuaven pel davant, tot buscant alguna distracció llaminera. Fou així com al final van topar-se amb un subjecte ben arrelat al seu entorn natural. Després d’una meditació prou discreta, se’n van adonar pel seu propi compte: era un test deprimit, restringit per les lleis de la física.

L’arrel del problema en aquell test no era pas la seva mida o la seva consistència, ni tampoc la seva bellesa; el quid de la qüestió anava més enllà de temes superficials. Es tractava del seu propi albir, que per a ell semblava gairebé un ideal platònic que només un miracle podia acomplir. El malaventurat vas ceràmic anhelava una existència més engrescada, volia gaudir de la disbauxa, tot i que es conformava amb una vida amb un pèl més de marge de maniobra. Si la vida de test ja era prou sedentària, per a aquell test semblava una utopia estirar les seves extremitats, doncs havia romàs tota la vida enclavat a una barra de ferro que el travessava per les parts més nobles.

Els subjectes homònims que convivien amb ell mostraven una evidència irrefutable: les noves generacions de testos perdien facultats. La suma de sentiments que immobilitzaven els testos i que acabaven en frustració portaven a una existència funesta, les generacions esdevenidores es convertien en plàstic. Ningú volia pixar fora de test, ningú gosava dir-ho en veu alta, però era evident: els nous testos naixien morts.

Amb la situació vista per a sentència la tropa dels no-res, en comitè assembleari, van decidir complir l’última voluntat d’aquell test en estat vegetal: desarrelar-lo del seu medi i fer-lo transcendir. Fou així com la tropa va sentir una profunda necessitat de donar-li un cop de mà i d’empènyer-lo pel precipici cap a la deriva existencial. Un cop efectuat el suïcidi assistit, la mateixa voluntat d’empènyer el test va esvair-se mentre tothom contemplava el vol més intens d’aquell heroi d’argila que durant un instant va experimentar més que en tota la seva vida.