Hipòlita

Et veig i et sento,

t'aprecio en la teva essència.

Puc concebre un món amb tu

i la teva única presència...

La teva figura mai m'esgota,

i és que no puc parar de deleitar-me

únicament amb observar-te.

Tinc por a parlar-te, a entendre't,

no vull perdre la utòpica visió

concebuda des de la llunyania.

El caràcter que mostres et fa especial i única...

Juntament amb la teva melena magenta

i la teva esvelta figura, fan de tu

una deessa grega.

Et mostres distant i introvertida;

cosa que m'agrada i m'inquieta alhora.

Ets com Hipòlita, valenta i amb personalitat,

de tu es desprèn la seva bella imatge

amb un toc de realitat.

T'imagino en els meus somnis,

corrents en els més complexos moments,

amb la valentia pròpia d'una guerrera,

amb la teva força i energia imperant.

Independent i forta romanent,

en aquest món perillós,

on la única certesa verídica

és la meva personalitat anímica.

Faria tabula rasa,

però se que el desig se'm consumiria,

cosa, que m'és impossible d'imaginar,

t'ho juro... Abans l'ànima em faria matar!

Concebo un món amb tu, bella reina Amazona,

on les petjades mai s'esborrarien,

ni el desig s'esgotaria,

un món infinit de sentiments,

on m'hi assentaria permanentment.

La teva atenció em faria massa il·lusió,

com per continuar en aquest camí de solitud,

encara que no sabria com reaccionar,

poder és que sóc massa poruc...

T'aprecio des de la distància,

gaudint de la teva bellesa

i la teva fornida imatge,

amb una afecció pròpia d'un somni.

I és que ets la meva predilecció entre la munió.